Al llarg dels nostres camins de muntanya, en les nostres caminades, la natura es pinta amb bells adorns, clavells embriagadors, flors diminutes i vibrants, farigola i farigola salvatge, multitud d'amants del sol.
Les papallones multicolors s'emborratxen de pol·len. Des del piulat agut dels grills, des de la suavitat de la molsa fins a la duresa del mineral, la natura s'enamora d'ella mateixa amb la llum exigent i la frescor de l'aigua.
Es contempla en el mirall de la nostra ment.
Al nostre guia li agraden les dreceres i les coneix bé. Obre camins desconeguts entre matolls verges, per a gran alegria dels nostres bessons plens d’esgarrapades.
Les noies s'estenen en la seva caminada vigorosa, els seus pensaments van d'una caminada a l'altra, les seves paraules alliberades oblidant la pesadesa de la vida quotidiana, participant de la natura cantant les seves emocions.
Amb la respiració escassejada contemplo els torrents que baixen corrents dels turons, que deixen l'aigua lliure dels alts cims per anar a descansar als llacs.
Al nostre cor veiem aquestes belleses que són l'essència de la vida.
Arriba el vespre, la llum s'apaga i la nostra ment s'embriaga amb la bellesa dels sense nom.